El model 349 és la declaració informativa on es recullen les operacions intracomunitàries: el que has venut a empreses d’altres països de la UE amb exempció d’IVA i el que has comprat a proveïdors comunitaris. No es paga res, però ha de quadrar: Hisenda creua el teu 349 amb el dels teus clients i proveïdors europeus, i si no coincideixen, arriba el requeriment. Això és què es declara i com treure-ho de WooCommerce sense reconstruir-ho a mà.
Quines operacions es declaren al 349
Es declaren les entregues i adquisicions intracomunitàries de béns i serveis entre operadors registrats. En una botiga en línia, a la pràctica:
- Entregues exemptes a empreses de la UE: cada venda en què vas aplicar reverse charge perquè el client tenia NIF-IVA vàlid.
- Adquisicions a proveïdors comunitaris: el que compres a majoristes d’altres països de la UE, molt habitual en dropshipping.
No es declaren les vendes a particulars —aquestes van per OSS— ni les operacions nacionals ni les de fora de la UE.
La clau és la paraula exempta: si una venda a una empresa europea va portar IVA perquè no vas validar el NIF, aquesta operació no és intracomunitària a efectes del 349 i no hi ha d’aparèixer. A l’inrevés també: si vas aplicar l’exempció, hi ha de ser.
Terminis i periodicitat
La periodicitat depèn del volum d’operacions intracomunitàries. El més habitual en una botiga petita o mitjana és la presentació trimestral, dins dels vint primers dies naturals del mes següent al trimestre. En superar certs imports es passa a mensual.
Els llindars i terminis concrets els fixa l’Agència Tributària i convé confirmar-los amb la teva assessoria cada exercici, perquè canvien.
Les dades que necessites de cada operació
Per cada contrapart cal declarar el NIF-IVA amb el seu prefix de país, el nom, la clau d’operació i l’import total del període. És a dir: no va operació per operació, va agregat per client i per tipus d’operació.
Això vol dir que necessites, de cada comanda exempta, tres coses: el NIF-IVA exacte tal com es va validar, el país i l’import de la base. Si el NIF es va guardar mal escrit o no es va guardar, aquesta operació no es pot declarar bé.
Per què el registre de validació importa aquí
Quan arriba una discrepància, la pregunta no és quant vas vendre: és per què vas considerar exempta aquesta operació. Un registre que digui «el 14 de març es va consultar VIES per a aquest NIF i va retornar vàlid, empresa X» resol la conversa. Sense aquest registre, l’exempció és una afirmació teva.
Com treure-ho de WooCommerce
WooCommerce guarda les comandes, no els criteris fiscals. Treure el 349 des del llistat de comandes vol dir filtrar les que van anar a un altre país de la UE, distingir empresa de particular, comprovar que cadascuna va portar exempció i agrupar per NIF. A mà, cada trimestre.
EHERO Woo VAT genera l’esborrany amb aquestes dades ja agrupades per contrapart, perquè les ha anat registrant a cada comanda. La teva assessoria revisa i presenta; no reconstrueix.
Si a més portes la facturació a Holded, els imports haurien de quadrar entre la botiga i l’ERP: per això hi ha EHERO Woo Holded.
Els errors que provoquen requeriments
Declarar una operació que el client no va declarar. Sol significar que el NIF-IVA no estava realment donat d’alta com a operador intracomunitari. Validar contra VIES en el moment de la venda ho evita.
NIF mal transcrit. Un dígit de més o el prefix de país oblidat i l’operació no creua. Guardar el NIF exactament com es va validar elimina el problema.
Oblidar les adquisicions. Si compres a un majorista europeu, aquestes compres també van al 349. És l’oblit més comú en botigues de dropshipping.
Les claus d’operació
Cada línia del 349 porta una clau que identifica el tipus d’operació. Les que apareixen en una botiga en línia són bàsicament:
- E — Entregues intracomunitàries: les teves vendes exemptes a empreses de la UE.
- A — Adquisicions intracomunitàries: les teves compres a proveïdors de la UE.
- S — Prestacions de serveis intracomunitàries.
- I — Adquisicions de serveis intracomunitaris: aquí entren coses tan quotidianes com la factura del teu proveïdor d’allotjament o de publicitat si és en un altre país de la UE.
Aquesta última és la que més s’oblida en botigues petites: els serveis digitals que contractes a empreses europees també són operacions intracomunitàries i s’han de declarar. El llistat complet de claus i els supòsits de cadascuna són a la fitxa del model 349 de l’Agència Tributària.
Rectificacions: què fer quan alguna cosa canvia
Si en un trimestre posterior tornes mercaderia, anul·les una venda o descobreixes que un import estava malament, no es corregeix el 349 antic: es declara la rectificació en el període en què es coneix, identificant el període al qual correspon.
Per a una botiga això significa que les devolucions de comandes intracomunitàries s’han de poder rastrejar. Si la comanda original consta com a exempta i després es reemborsa, aquest moviment ha d’arribar a la declaració.
Per què Hisenda ho creua i què veu
El 349 és informatiu: no es paga res en presentar-lo. La seva funció és permetre el cruce amb el sistema VIES a nivell europeu. El teu client alemany declara l’adquisició intracomunitària que et va comprar; tu declares l’entrega. Si els dos imports no coincideixen, salta la discrepància.
Les discrepàncies més habituals no són frau: són diferències de criteri temporal —tu ho declares al trimestre de la comanda i el teu client al de la recepció— o un NIF mal escrit. Ambdues es resolen amb documentació, i la documentació comença pel registre de la validació.
El 349 surt sol si les dades hi són des del principi
EHERO Woo VAT registra cada validació VIES i agrupa les operacions per contrapart, així que l’esborrany del 349 es genera amb les dades reals de cada comanda.
Veure EHERO Woo VAT · Guia completa de l’IVA intracomunitari
