La rendibilitat d’una màquina de vending no és una xifra que es pugui copiar d’un altre negoci. Depèn d’on és la màquina, de què porta a dins, del que et cobra el local i de les vegades que hi has d’anar a reposar-la. El que sí que és igual per a tothom és el càlcul.
En aquesta guia expliquem aquest càlcul pas a pas: què hi entra, què en surt, quins costos se solen oblidar i com saber quantes vendes al dia necessita una màquina per no perdre diners. També hi ha un exemple complet amb números, perquè el puguis refer amb els teus.
El càlcul, en una línia
El que deixa una màquina = vendes sense IVA − cost del producte venut − comissió del local − minves − desplaçaments − amortització − resta de despeses fixes.
Tot el demés són detalls d’aquesta línia. Si falta un dels termes, la màquina sembla més rendible del que és. I els que més s’obliden són els tres últims, perquè no es paguen cada vegada que reposses.
Els ingressos: el que s’ha venut de veritat
El punt de partida no és el que hi havia al caixetí, sinó el que la màquina ha venut. Són dues coses diferents: al caixetí també hi ha el canvi que hi vas posar, i hi poden faltar diners per devolucions, errors del moneder o pagaments amb targeta que arriben per una altra banda.
Sense telemetria, les vendes s’obtenen de la mateixa reposició: el que hi havia a cada cel·la quan vas marxar l’última vegada, menys el que hi ha avui, pel preu d’aquella cel·la. Si la màquina té comptadors, serveixen per comprovar-ho.
I cal treure l’IVA. El preu que marca la màquina ja el porta inclòs, i aquesta part no és teva: en el règim general s’ingressa a Hisenda. El tipus depèn del producte: el 10 % en la major part de l’alimentació i el 21 % en les begudes amb sucres o edulcorants afegits. Ho expliquem a la guia de l’IVA dels aliments a Espanya.
Si ets autònom i estàs en recàrrec d’equivalència, el càlcul canvia de costat: no ingresses l’IVA del que vens, però l’IVA i el recàrrec que pagues en comprar són cost. La teva assessoria et dirà en quin règim ets.
Els costos, un per un
- El producte venut. El que et va costar cada unitat que ha sortit de la màquina, al darrer preu de compra. No el que vas comprar aquest mes: el que es va vendre.
- La comissió del local. El bar, l’oficina o el gimnàs on hi ha la màquina sol cobrar un percentatge de les vendes, una quantitat fixa o totes dues coses. És un cost de cada venda.
- Les minves. Producte caducat, trencat o que la màquina va lliurar sense cobrar. Es va comprar i no es va vendre.
- Els desplaçaments. Combustible i desgast del vehicle de cada visita. Una màquina lluny de la teva ruta costa més que una que et queda de pas.
- L’amortització. La màquina es paga una vegada, però es desgasta durant anys. Divideix el que va costar entre els mesos que esperes que duri.
- La resta de despeses fixes. Assegurança, quota del datàfon, telèfon, gestoria, lloguer del magatzem, reparacions. Es reparteixen entre totes les màquines.
- El teu temps. No surt del compte bancari, però és el que decideix si el negoci compensa. Apunta les hores, encara que sigui a part.
Un exemple amb números
Les xifres que segueixen són un exemple inventat per ensenyar el càlcul. No són la mitjana del sector ni el que donarà la teva màquina: canvia cada línia pel teu dada.
Una màquina de snacks i begudes en una oficina, en règim general, durant un mes. Ven 800 unitats a un preu mitjà d’1,10 €, tot al 10 % d’IVA. Va costar 3.600 € i s’amortitza en cinc anys.
| Concepte | Càlcul | Import |
|---|---|---|
| Recaptació del mes, amb IVA | 800 vendes × 1,10 € | 880 € |
| Vendes sense IVA | 880 ÷ 1,10 | 800 € |
| Cost del producte venut | 800 × 0,45 € | −360 € |
| Comissió del local | 10 % de 800 € | −80 € |
| Minves | caducats i trencaments | −20 € |
| Desplaçaments | 4 visites × 10 € | −40 € |
| Amortització de la màquina | 3.600 € ÷ 60 mesos | −60 € |
| Resta de despeses fixes | la part d’aquesta màquina | −35 € |
| El que deixa la màquina | 205 € |
En aquest exemple, de cada euro venut sense IVA en queden una mica menys de 26 cèntims. I falta el teu temps: si aquesta màquina et porta cinc hores al mes, divideix els 205 € entre cinc i sabràs quant et paga l’hora.
Els tres números que convé mirar
1. El que deixa cada venda
És el preu sense IVA menys els costos que creixen amb cada venda: producte, comissió del local i minves. A l’exemple, 1,00 € − 0,45 € − 0,10 € − 0,025 € = 0,425 € per venda.
2. El punt d’equilibri
Són les vendes que calen per pagar els costos que no depenen de vendre: desplaçaments, amortització i despeses fixes. Es divideixen entre el que deixa cada venda.
A l’exemple: (40 + 60 + 35) ÷ 0,425 = 318 vendes al mes, unes onze al dia. Per sota d’això, la màquina perd diners encara que el caixetí surti ple.
3. El termini de recuperació
Quants mesos triga la màquina a tornar el que va costar. Es divideix la inversió entre el que deixa cada mes abans d’amortitzar. A l’exemple: 3.600 € ÷ (205 + 60) = una mica menys de 14 mesos, si les vendes es mantenen.
Aquest número serveix sobretot abans de comprar: si amb una previsió prudent de vendes el termini se’n va a cinc o sis anys, la ubicació no aguanta aquella màquina.
Per màquina, per producte i per cel·la
El càlcul del mes diu si la màquina guanya o perd. Per saber per què, cal baixar un nivell.
- Per màquina: dues màquines iguals amb el mateix assortiment poden donar resultats oposats. La que no arriba al seu punt d’equilibri és candidata a canviar de lloc.
- Per producte: el que més es ven no sempre és el que més deixa. Un producte amb molta sortida i poc marge pot estar ocupant el lloc d’un altre millor.
- Per cel·la: una cel·la que triga setmanes a buidar-se immobilitza diners i acaba en caducats. Una que es buida entre visita i visita està perdent vendes.
I el preu es revisa producte a producte. Quan puja el cost de compra i el preu de la màquina es queda igual, el marge s’estreny sense que ningú ho vegi. Convé tenir un marge objectiu i comprovar, com a mínim cada vegada que canvia un proveïdor, quins preus han quedat per sota.
Amb diverses màquines, portar aquest compte a mà es complica. A la guia del programa de gestió de vending expliquem què ha de fer una eina que el porti per tu i com triar-la.
Què mou la rendibilitat
- La ubicació. És el que més pesa i el més difícil de canviar: quanta gent hi passa, quantes hores i quines alternatives té a prop.
- L’assortiment. Canviar el que no rota pel que demanen en aquell lloc concret. El que funciona en un gimnàs no funciona en un taller.
- El preu. Uns cèntims en un producte amb molta sortida mouen més el resultat que qualsevol estalvi en despeses.
- Les visites justes. Anar-hi de més és combustible i hores. Anar-hi de menys són cel·les buides, que és venda perduda.
- Els caducats. Cada unitat que caduca s’endú el marge de diverses venudes. Treure primer el que caduca abans és la mesura més barata que hi ha.
- Les compres. El mateix producte canvia de preu d’un proveïdor a un altre. Comparar abans de cada comanda es nota en la línia més gran del càlcul.
Errors freqüents
- Comptar la recaptació com a benefici. El que hi ha al caixetí porta l’IVA, el producte, la comissió del local i el teu canvi.
- Calcular el marge amb l’IVA dins. Un producte que compres a 0,45 € i vens a 1,10 € no deixa 0,65 €: deixa 0,55 € abans de la resta.
- Oblidar l’amortització. La màquina sembla rendible fins al dia que cal canviar-la.
- Mirar només la mitjana. Una màquina bona tapa una de dolenta. El càlcul es fa màquina per màquina.
- No apuntar les minves. El que es llença no apareix enlloc si no s’anota, i surt de la mateixa butxaca.
- Fer servir preus de compra antics. El marge es calcula amb el que costa avui reposar el producte.
El càlcul, fet sol a cada reposició, amb Repónlo
Repónlo (és el nostre) és una aplicació per a operadors de vending que no tenen telemetria. Anotes el que queda i el que carregues a cada cel·la, i les vendes surten soles. Amb les teves despeses fixes i el que vas acordar amb cada local, calcula el que deixa cada preu, t’avisa dels que queden per sota del teu marge objectiu i et mostra la rendibilitat del període: vendes menys compres, despeses fixes i comissions de locals. És gratis per sempre amb una màquina. Amb més, des de 19 € al mes, més impostos, fins a cinc màquines. L’aplicació està en català.
Preguntes freqüents
Quant es guanya amb una màquina de vending?
No hi ha una xifra que serveixi per a totes. Depèn de les vendes d’aquella ubicació, del marge del que porta, de la comissió del local i de les despeses. El que es pot fer és el càlcul amb les teves dades, com a l’exemple d’aquesta pàgina.
Com es calcula la rendibilitat d’una màquina de vending?
A les vendes sense IVA se’ls resta el cost del producte venut, la comissió del local, les minves, els desplaçaments, l’amortització de la màquina i la part que li toca de les despeses fixes.
El marge es calcula amb IVA o sense IVA?
Sense IVA en el règim general, perquè l’IVA de la venda s’ingressa a Hisenda. En recàrrec d’equivalència, el preu sencer és teu, però l’IVA i el recàrrec de les compres són cost.
Quantes vendes necessita una màquina per ser rendible?
Les que cobreixen els seus costos fixos. Es divideixen els costos fixos del mes entre el que deixa cada venda. A l’exemple surten 318 vendes al mes, unes onze al dia; amb les teves dades sortirà una altra xifra.
Quant triga a amortitzar-se una màquina de vending?
El que resulta de dividir el que va costar entre el que deixa cada mes abans d’amortitzar. Amb una màquina de segona mà la inversió baixa, però convé comptar més reparacions.
Com sé el que ven una màquina sense telemetria?
Per diferència a cada reposició: el que hi havia a cada cel·la menys el que queda, pel preu de la cel·la. Si la màquina té comptadors, s’usen per contrastar.
Quina comissió es paga al local?
La que s’acordi: un percentatge de les vendes, una quantitat fixa al mes o una barreja. L’important és que entri al càlcul de cada màquina, perquè canvia el seu punt d’equilibri.
Conclusió
La rendibilitat d’una màquina de vending es decideix en set línies: vendes sense IVA, producte, local, minves, desplaçaments, amortització i despeses fixes. Amb elles surten els tres números que importen: el que deixa cada venda, quantes vendes calen per no perdre i quant triga la màquina a pagar-se. Feta un cop l’any serveix de poc; feta a cada reposició, diu quina màquina moure, quin producte canviar i quin preu apujar.
Aquest article és informatiu. Les xifres de l’exemple són inventades, i el tractament de l’IVA i de l’amortització depèn del teu règim fiscal: consulta-ho amb la teva assessoria.
Enllaços útils
- Control de màquines de vending sense telemetria: com és una ruta de reposició amb Repónlo, pas a pas.
- Quadrar la recaptació d’una màquina: quant hi hauria d’haver al caixetí segons el que s’ha venut.
- Cel·les buides i caducats: els dos llocs per on se’n va el marge.
- IVA dels aliments a Espanya: quin tipus porta cada producte.
